Ja una setmana després de la vintena primera edició de l'Experiència Verema

Ja una setmana després de la vintena primera edició de l'Experiència Verema València, igual és un bon moment per compartir l'opinió de com va anar un dels tasts comentats on participàrem, el de Sanchez-Romate. Anem allà!

Tot i que la fama més gran d’aquest celler és pel seu conegut brandy “Cardenal Mendoza”, en aquesta ocasió la cosa no anava de destil·lats. L’objectiu era conèixer les games Reserves Especials (RE) i Sherry Vintage (SV) dels seus generosos. El tast estigué conduit -molt bé, per cert!- per Reyes Giménez, enòloga directora tècnica del celler. Començà, comentant-nos alguns dels trets més singulars d’aquest celler històric de més de 240 anys d’existència, fundat pel santanderí Juan Sánchez de la Torre a 1781. I a continuació s’explicaren breument alguns conceptes relatius als generosos, que suposem ja coneguts i no reproduirem per no allargar-nos més del degut:

1. Fino Perdido (SV). L’inici fou amb el fino dels “Vintage” la gamma més recent, que acull petites tirades de rareses del celler: Sols 15 bótes en aquest cas! Res, si comptem que la treta sols és d’1/3 de les de nivell inferior... Com altres particularitats d’ell, podríem dir que li forcen la criança biològica fins els 8 anys d’edat mitjana i que surt en rama -no clarificat-. Aromes de llevat i ametlla. Salí, saborós, ample i glicèric. En boca, mantegós, potent i de final amarg, on ens torna a recordar l’ametlla del nas.
2. Amontillado NPU (RE). El nom pren les inicials de la locució llatina que, segons la llegenda, Hèrcules va gravar a l'estret de Gibraltar per marcar el final del món conegut, indicant que no hi havia terra més enllà. El lema forma part de l’escut de la marca i avui vindria significar alguna cosa així com ‘cosa que ha aconseguit la màxima perfecció, el no va més’. Amb 10 anys d’estada mitjana en bóta. Molt aromàtic, sec i directe. Destacant notes d’avellana i vernís.
3. Amontillado Olvidado (SV). Parlem ara d’una selecció del primer vi (fino Perdido) -duta fins 20 anys-, per aconseguir l’estil del segon (NPU). I així, fou molt interessant tastar tots tres junts. Amb més finesa i complexitat que a l’anterior, però retrobant sensacions ja descrites, ara més polides i elegants.
4. Palo cortado Regente (RE). També en la mitjana dels 20 anys, però pujant un graó més en l’escala cromàtica arribem ara al caoba dels ‘palo cortado’. D’aquest estil, es diu que uneix la delicadesa i finor al nas de l’amontillat amb l'estructura, complexitat, corpulència i la rodonesa d'un olorós. I així ho poguérem apreciar! A més a més d’alguns aromes ja descrits, podem destacar notes de fusta vella de moble de qualitat (ebenisteria).
5. Oloroso Encontrado (SV). Amb aquest entràvem ja de ple als de criança oxidativa, d’entre 20 i 30 anys de mitjana. Més complexitat. Aromes fruitoses d’anou, torrats. Suau, però molt saborós i durador. Des de l’inici havíem anat ‘in crescendo’ i sens dubte: ja estàvem dalt! Excel·lent
6. Iberia Cream (RE). I arribats ací, tocava passar als dolços, els preferits del tot-poderós i històric mercat anglès. El ‘cream’ que teníem davant és producte de la barreja del 70% d’olorós, amb el 30% de Pedro Ximénes, donant un resultat d’uns 120gr. de sucre per litre. No obstant això, no ens va resultar gens empallegós. I sí, molt agradable. Segurament una manera molt adequada d’iniciar als neòfits en els vins del ‘marco’. I sens dubte, molt recomanable, també!
7. PX Cardenal Cisneros (RE). Per acabar tinguérem el Pedro Ximénes, que la mateixa nit rebé el premi al millor vi dolç Verema de 2021. Un vi fet fet amb panses d’assoleig i dut a un envelliment d’entre 15 i 20 anys. Una golosa bomba calòrica de 400 g de sucre per litre. De color banús, aromes sobre tot balsàmiques. Molt envoltant en boca, amb la presència evocadora del panfígol. Però per al meu gust, d’una dolçor desbocada. Que sens dubte té molts adeptes -a la vista està!-, però personalment em semblà massa empallegosa.

En acabar, s’obrí un petit col·loqui on es tocaren alguns dels coneguts tòpics desgraciadament sempre relacionats amb els Jerez: la desconeixença encara massa generalitzada d’aquestes joies enològiques, les seues dificultats per obrir-se pas, entrant en hostaleria de manera normalitzada,... I també, de l’objectiu ara fixat en molts cellers d’allà d’aconseguir vins d’estil jerezà, però sense fortificar.

Text extret del publicat a: https://tastatasta.blogspot.com/2022/03/la-meua-experiencia-verema-valencia.html