Sin ortodoxias , el arroz.

7 respuestas
    #1
    Witch

    Sin ortodoxias , el arroz.

    Hoy hace un frio que pela, pero el sol está bien alto y los pájaros cantan. Es como si elmundo se hubiera vuelto loco, si ves la postal a través de la ventana, sin fijarte en el calorcillo que emana de los radiadores y del fuego en la chimenea, dirías que estais viendo un día típico de primavera - verano, con ese brillo del sol, y ese azul mediterraneo.
    Pero si sacas la mano por la ventana, te crujen los dientes.

    Bien, pues como hoy tengo a toda la familia espampolando, y al perro pegado a mis piernas - olfateando todo lo que toco, pues sabe que igual le dejo oler la copa de moscatell andaluz que le pongo un chupito de tinto prioratino en una tacita, que le lleno el plato de un salteado de verduras con panceta que hice ayer (Mi hija va a matarme cuando se entere, lo se).Pues bien, los perros agradecen bien este trato brujeril y el menos aburrido que los tropezones esos marrones que vienen en bolsas para perros ,y el agua clorada del grifo, pobretes.

    Bueno, pues el perro y yo andamos tan felices entre cacerolas y leños ardiendo, y me he dicho: vamos a hacer arroz, pero es que yo en ésto del arroz soy tan poco ortodoxa como me da la gana y acabo haciendo arroz de todo.

    Hoy panceta, gambas enormes que me trajo mi yerno, alas de pollo, 200 gramos de costilla de cerdo, unos hilitos de azafrán, dos chorizos de mi pueblo, un pimiento rojo, un pimiento verde, dos tomates secos de las "golfes", unos ajos...

    huele estupendo.

    El perrillo hoy no querrá volver a su casa, vamos, como siempre que lo aparcan aquí, conmigo. Qué listos son los perros!!!

    #2
    Witch

    Re: Sin ortodoxias , el arroz.

    ¿Arroces inverosímiles que que os quedan bien?
    qué le poneis al arroz?

    #3
    Pepginé
    en respuesta a Witch

    "Arròs a la milanesa" versión 27.5

    Ver mensaje de Witch

    Por favor, antes de descartarlo, haced la prueba...

    ARRÒS A LA MILANESA DEL MOLÍ MÉS AMUNT

    Amb aquesta recepta hi ha molt a discutir. A Milà, no és típic cap arròs. Ja ho he escrit a aquesta mena de pròleg. A Catalunya, quan fem un arròs de misèria, amb verdures i sense tall, li diem arròs a la milanesa. Suposo que serà per dir-li d’alguna manera. Jo us proposo l’arròs a la milanesa del molí més amunt, la casa pairal de la meva mare, a La Riba. I que consti que no és per enyorança ni per fals sentit de la propietat intel•lectual. Us el recomano perquè és refotudament bo, us encantarà i el fareu vostre amb quatre dies.

    A casa dels meus avis, havien de ser rics, o sí més no, d’aquella mena de gent que gasten. Aquest plat només es feia el dia de Sant Esteve. No se jo si era per recuperar menjar, o perquè la gent estava tipa del Nadal, o per la causa que fora...

    Per 6 persones.

    INGREDIENTS

     6 tasses d’arròs
     12 tasses de brou (o d’aigua, però li afegireu llavors un parell de cubets Maggi)
     1 ceba grossa ratllada
     Retalls de pernil tallats ben petits. (No sigueu garrepes i poseu-hi una bona quantitat de pernil i que sigui d’aglà)
     Oli d’oliva, sal
     Una mica de mantega i de formatge ratllat
     ½ litre de salsa beixamel ben espessa
     Quelcom per decorar:
    - Gambetes saladetes petites
    - Sang de pollastre fregida tallada petiteta
    - Fetge de pollastre fregit tallat petit
    - O quatre gambes de Tarragona i uns escamerlanets de Cambrils – si aneu forts d’armilla -...

    PREPARACIÓ

    Amb cassola de fang, i poseu oli, i tireu la ceba i la deixeu roseta. El pernil, que prèviament haureu escaldat per entendrir-lo i dessalar-lo- l’afegiu. I poseu l’arròs i el sofregiu. Després el brou -o l’aigua amb el Maggi- i ho coeu fins el 75%. L’arròs ha de ser dur, molt poc cuit.

    Prepareu un motllo, i l’unteu amb mantega i formatge ratllat. I poseu la pasterada i ho acabeu de coure al forn, uns 15 minuts.

    Ho desmotlleu i el poseu amb uns safata. Ho cobriu amb la beixamel, ho decoreu –si hi ha gent a casa, si no, no cal- i us ho jaleu.

    Us prego que em truqueu i em digueu que us ha semblat. I si pensàveu que tindria un gust i en te un altre, l’heu cagat.

    Servi-ho calent. Amb un vi rosadet fred. I no patiu, cony. Hi cantaran els àngels i sortireu a muscles de la plaça de braus. Aquest plat us juro que és un deu. Deixeu-vos de manies. NO TE RES A VEURE AMB L’ARRÒS AMB LLET, que jo no puc veure ni en pintura.

    Si penseu fer un segon plat, penseu en quelcom lleugeret: una truita d’albergínia o de carbassó amb enciam. A no ser que tingueu algun adolescent a casa, d’aquells que tenen el budell buit.

    #4
    Pepginé
    en respuesta a Witch

    Re: Sin ortodoxias , el arroz.

    Ver mensaje de Witch

    Buena pinta el arroz...
    Para mi, hoy es dia de habas a la catalana... Con bourgogne. Que para cuatro dias que vamos a vivir y ya han transcurrido tres...

    #5
    Francescf
    en respuesta a Witch

    Re: Sin ortodoxias , el arroz.

    Ver mensaje de Witch

    Te salvas porque seguro que si salgo ahora, cuando llegue ya no queda, que si no... ;-)

    En casa preparamos un arroz con curry con todo lo que pillamos (pollo, costilla de cerdo, restos de cualquier otra carne, chorizo, morcilla, cebolla, pimiento, zanahoria,..). Total, eches lo que le eches, sabe a curry... y el niño se lo come :-)

    En fin, a ver que nos depara hoy el menú del bar de enfrente... Lo que sea, menos paella (hoy es jueves) ;-P

    Menjar per pensar, pensar per menjar.

    #6
    Francescf
    en respuesta a Pepginé

    Re: "Arròs a la milanesa" versión 27.5

    Ver mensaje de Pepginé

    No es pot canviar la sang i el fetge de pollastre per d'altres ingredients...? Em faria gràcia pel tema de la beixamel... :-)

    Menjar per pensar, pensar per menjar.

Relacionados
Este sitio web usa cookies para analizar la navegación del usuario. Política de cookies.
Cerrar