Color palla amb reflexes or vell. Ample de llàgrima, de caiguda ràpida.
En nas, aromes que ens recorden a poma madura, amb notes molt marcades d'espart que ens recorden a les cistelles antigues d'aquest ofici de cistellaire que s'està perdent. Es va obrint mica en mica. Un vi per servir fred, a 12 ºC i que no cal deixar a la glaçonera, que vagi agafant temperatura. El fred, pels covards i pels vins senzills...No s'ha pogut acabar de notar l'evolució perquè era molt tard, però apuntava a notes més meloses i a un rerefons balsàmic amb l'augment de la temperatura (un balsàmic no molt molest que s'anirà arrodonint amb el pas dels anys; Pensem que tan sols és 2011).
En boca, un vi d'entrada amable, sec, que t'omple el conjunt de la boca amb molta elegància, marcant aquesta fermentació en bota des del primer moment. Em recorda a la botiga de La Bisbal d'Empordà que encara fan cistelles per anar a caçar bolets. També a aquella bassa al mig de la muntanya plena de joncs on es paren les libèl·lules a festejar, a les piles de palla seca a fora de les granges. Lleugera amargor que t'impregna el conjunt de la boca i et torna a recordar a l'espart, palla seca. Retro-nasal balsàmic amb lleuger record d'herba seca.
Cos mig-alt. Molt bon pas per boca. Post-gust llarg. Temperatura de servei: 12 ºC cap amunt, sense glaçonera. Evolució: crec que aquesta aresta balsàmica s'arrodonirà amb els anys. No sóc prou expert com per dir quants necessitarà. Potser 4-5 anys més en ampolla, tenint en compte que és garnatxa i macabeu i que la garnatxa s'oxida més de pressa que d'altres varietats (que em corregeixin els experts si m'equivoco).
Tema relació preu-qualitat, jo l'he trobat excel·lent. Ara, hi ha altres connotacions que m'han afectat, com el fet que ha sigut el premi després d'un llarg dia de treball.
En tot cas, chapeau per a Trío Infernal.

Muy buena intensidad. Fruta escarchada, anisados, mermelada de naranja, flor marchita, mineral, tostados, notas de goma quemada.

Buen ataque. Goloso, envolvente, buena acidez, licoroso. Buena amplitud. Post-gusto largo y licoroso a piel de naranja.