Tapes a L'Hospitalet

21 respuestas
    #1
    Francescf

    Tapes a L'Hospitalet

    Sembla que la proliferació d'esdeveniments relacionats amb les tapes ha arribat també a L'Hospitalet. Sota el nom de Primavera de tapes 2012, 23 locals de la ciutat oferiren una tapa i una beguda (canya de cervesa, copa de vi o aigua) per 2 euros. Ahir tot passejant pel centre de la vila amb la família, aprofitant la fira de primavera, ens vàrem decidir a visitar uns quants dels establiments que s'han acollit a aquesta iniciativa.

    Començàrem al Bar Hermános López, un clàssic bar-restaurant de barri amb una clientela fidel, on tastàrem unes delicioses croquetes de garrí amb ceba caramel.litzada i salsa de foie. Pel que vàrem observar, és un local més aviat de tapes tradicionals, on la cervesa mana. Bon començament...

    Al mig de la Rambla Just Oliveras ens aturàrem a El Petit Café, un petitíssim local on serveixen bàsicament entrepans. Allà hi havia un assortit de truites... bé, hi trobàrem tres tipus de truites per triar: de patates, de carbassó i de espinacs. Un tall de una truita molt prima servit sobre una petita llesca de pa. També en aquesta ocasió ens decidírem per la cervesa. Portàvem una de freda i una de calenta...

    Després de passejar una estona veient les parades de la fira, arrivàrem a la plaça de Mossèn Homar, on seguérem a Ca les noies (CLN). Local amb decoració moderna i una bonica terrassa a la mateixa plaça, d'acord amb la clientela, majoritàriament gent jove i famílies amb quitxalla. Servei molt i molt lent, desbordat per l'afluència de públic, molt d'ell prenent la tapa que oferien: Confit d'ànec amb poma Granny Smith i reducció de PX amb taronja. Pressentat en una mini-tartaleta, la tapa més elaborada de les que vàrem tastar i, sens dubte, també la més escasa. Tot just una mossegada. Pel meu gust, destacava massa l'acidesa de la poma. Aquí em vaig arriscar amb un vi blanc. Copa correcta i vi correcte.

    Molt a prop, a la mateixa plaça, el Freedom era tancat. Sembla que només obrirà dilluns vinent, per Sant Jordi, al migdia ¿¿¿???

    També molt a prop, a pocs metres de CLN, els clients de Tast & Vins ocupaven el carrer amb les seves copes de vi tot tastant llesquetes de pa amb ous ferrats de guatlla amb pernil ibèric i pebrot verd fregit (a la propaganda posava espàrrecs de marge...). El diminut interior estava també atapeït de parroquians que, a més de la tapa oferida per a l'ocasió, podien triar entre d'altres, moltes d'elles a un euro. Tapes senzilles (mini-hamburguesa, botifarra amb formatge blau, salmó fumat amb mantega, seitons en vinagre, cargols amb salsa,, xampinyons farcits, xistorra,...) però gustoses. Em vaig portar una alegria al veure una ampolla de Manzanilla Argüeso a un dels prestatges. Encara em vaig alegrar més quan m'informaren que per un euro em posaven una copa ben fresqueta de l'ampolla que tenien al frigorífic, tot i que vaig haver de fer servir una copa de cava per a prendre-me-la. Vaig veure unes ampolles de champagne de Taittinger, Bollinger, el rosat de Moët & Chandon i alguna més que no recordo. Restaran per a una propera visita. Tot plegat, vàrem decidir prendre unes quantes tapes més, animats per l'ambient i la simpàtia del servei. En aquest local també fan tastos de vins periòdicament i tenen promocions els dimecres i, em sembla, dijous. Segur que ens passarem algun dia aviat.

    Tot i que ja ens havíem atipat força, vàrem passar-nos pel Celler 1912, un local antanyàs que ofereix una limitada quantitat de vins i algunes conserves i adobs en vinagre per a picar. Havien acabat la tapa de la promoció. Segons em comentaren, les cent racions que prepararen. Cap problema. Portava formatge i no m'agrada gens. Vaig demanar la informació que volia, vaig fer un cop d'ull per la tenda (ràpid, no vaig trobar gaire per a entretenir-me) i vaig prendre una copa d'un Ribera de Duero Roble que no em va convèncer gens, donat que el vi que vaig triar en primera opció no el tenien fresc, tot i que era dels que servien a copes. Copa correcta i vi pelet calentó. Mentre marxava d'allà foragitat sense acabar-me la copa, em vingueren al cap frases del tipus "el mejor blanco es un tinto", "a mi manera, Rioja o Ribera", "vinos sólo hay dos: el bueno y el mejor",... "de todo hay en la viña del señor".

    De tornada al metro, ens acostàrem a El Pica Tapas a tastar els xoricets amb vi, patates fregides i salsa brava. La ració més generosa de totes les tastades durant el dia i picant, força picant, com m'agrada a mi. Local semblant al primer que visitàrem, però amb una àmplia terrassa. Sent gairebé les tres i com que ja volíem tornar a casa i encara romania un petit nyigo-nyigo als nostres budells, aprofitàrem els bons preus del lloc per a tastar un parell de les seves tapes. Triàrem uns nuggets de pollastre amb salses de maduixa i gerds per als nens i unes gambes ficades dintre d'uns llargs cons de pasta fregida i també acompanyades de salsa de maduixa. A la taula del costat foren més llestos. El garrinet i les patates braves feien força millor fila. Aquí també optàrem per la cervesa.

    En resum, una mica de tot. A un parell dels locals segur que tornarem. A un altre parell, potser. I als altres dos segur que no tornem.

    Donat que cap dels locals apareix a verema i que estic fart dels comentaris sobre si determinats locals han de ser inclosos al llistat de verema, qui vulgui visitar-los que es deixi a casa la roba de marca i el cotxe de luxe. Recomanable fer la visita amb espardenyes i anar en metro, parades Rambla Just Oliveras i Avinguda Carrilet de la línia 1, la vermella. No oblideu que esteu a L'Hospi :-)

    Para los que no entiendan el catalán, no hay problema. En todos los bares hablan castellano... De hecho, lo difícil es que te entiendan si hablas en catalán :-S

    Menjar per pensar, pensar per menjar.

    #2
    kopicki
    en respuesta a Francescf

    Re: Tapes a L'Hospitalet

    Ver mensaje de Francescf

    Muy buen artículo Francescf. Hospitalet es distinto, tenía muchos compañeros de trabajo que vivían allí y lo recuerdo con cariño.
    La última frase para enmarcarla. Saludos.

    #4
    Zizou81
    en respuesta a Francescf

    Re: Tapes a L'Hospitalet

    Ver mensaje de Francescf

    Si s'anima la dona, em deixare caure... :-)
    Nomes es el cap de setmana?
    Treballo a la vora, (bueno tinc varies taules de treball), en linia de tapes, l'altreaa dia em vam portar al Raco d'en Toni, a la plaça del Repartidor...
    No vaig pagar, no crec que sigui barato, pero em va agradar molt... un raconet amb bones tapes i vins.

    A veure si animo a la dona, i abans de fer una copa al l'Oncle Jack, unes birretes...

    Merci, x la info

    #6
    Francescf

    Primavera de tapes 2013

    Enguany, donat que ens era impossible visitar els 29 establiments, decidírem fer una tria prèvia de 10 locals per a visitar entre dissabte i diumenge. La meva filla anà llegint les tapes i, sense conèixer el local i només pel nom, escollírem les que ens semblaren millor.

    Dissabte començàrem pel Trifàsic, local ampli de la Rambla Just Oliveras, que d’entrada ens sembla més adient per a esmorzar o berenar que per anar a fer unes tapes. Davant la barra trobàrem tot de pastes i pastissos amb força bon aspecte. Tot i l’aspecte, la tapa “Farcellet de calamars amb ceba caramel•litzada i mussolina d’all” em va agradar força, tant en presentació com en sabor, tot i que hom podria dir que tenia molt de gust a all. Tenen la promoció de cervesa i tapa a 2 euros durant tot l’any. Va ser l’únic lloc on no van voler posar un aigua als meus nens en lloc de la cervesa o vi que incloïa la promoció.

    Després d’una passejada fins al davant del Max Center, arribàrem al Foc de kuina. Ampli local obert tot just fa 7 mesos amb una decoració que vaig trobar pràctica i funcional. Sens dubte el millor i més simpàtic servei que trobàrem al nostre recorregut. La seva ”Croqueta casolana de pernil ibèric”, servida sobre una torradeta i molt ben presentada, m’agradà prou, tot i trobar-la una mica feixuga. Decidírem que mereixia la pena tornar un altre dia.

    De tornada a la zona de l’Ajuntament, entràrem a El Celleret, un petit local que fa cantonada i on sembla que triïn els vins amb els noms més extravagants. Després d’uns minuts de fer cua, tastàrem una ”Mini hamburguesa” de porc servida en un petit panet rodó –un parell de mossegades- fregat amb tomàquet i amb un tros de formatge fos. Bé. Prengué una copa de vi negre, jove i correcte, servida a bona temperatura en una copa senzilla.

    A prop de l’Ajuntament, entràrem amb dificultat a La Tasca d’en Nito. Aquest petit local, totalment atapeït i amb els cambrers desbordats, ens oferí una “Broqueta de garrí amb patata especiada, cirerols (tomàquets cherry) i ceba caramel•litzada” reescalfada al microones, amb dos trossets de carn passada, 4 tires de patata fregida força resseques i on no vaig ser capaç de trobar cap espècia, i mig cirerol. La ceba, desapareguda. La tapa que ens agradà menys amb diferència. M’agradà la cervesa Alhambra, que no es troba fàcilment per aquí.

    Per acabar el primer dia, ens passàrem pel Mug on servien les tapes de la promoció només a la terrassa, plena a vesar. Afortunadament trobàrem lloc a la petita taula que tenen a l’entrada del local, on donava l’ombra tot i que no poguéssim seure. La seva ”Costella ibèrica desossada, amb el suc del seu rostit i gelatina de taronja amb gingebre” ens agradà prou, tot i que vaig trobar a faltar una mica més de gelatina. Com que encara hi teníem una mica de rau-rau, demanàrem unes patates braves (3,50€), de mida correcta i molt bones, però que no picaven gens.

    Diumenge començàrem pel Tast & Vins, un dels dos locals que també visitàrem l’any passat, ja que dissabte havien acabat les tapes quan arribàrem cap a les dues. El seu ” Grijander (ou farcit amb fruits de mar)”, consistent en mig ou farcit amb un llagostí cuit i una oliva enganxats amb un escuradents, segueix l’estil del local. Tapes senzilles amb presentació senzilla, gustoses i a bon preu. Aquí vaig aprofitar per a prendre un gotet de Manzanilla Argüeso, que recordava ja havia pres a l’anterior visita. De nou ens férem la intenció de tornar aviat.

    A continuació entràrem a la Cerveseria L’Ateneu cercant les seves ”Patates a l’all i oli”. Per a la nostra sorpresa, eren patates bullides amb allioli. Feia anys que no en veia. A més, ens sorprengué que ens posessin dues safates més (la de patates ja era prou gran per a una tapa), una amb 4 llesquetes de pa amb tomàquet i pernil i 4 “montaditos” d’una botifarra especiada molt gustosa. Ens quedàrem palplantats mirant les safates fins que una de les cuineres ens va dir que ens havien posats tapes diferents per tal que veiéssim una mica de la varietat que ofereixen. La veritat, força bo i, per 2 euros, quantitats més que generoses. Fou l’únic lloc on deixàrem propina. Ambient molt casolà amb clientela de sempre en aquest típic bar de barri.

    Com que ens havíem trobat un local tancat, a corre-cuita decidírem entrar a Ca l’Alfons, més que res perquè és davant l’altre local que repetírem l’any passat. Típic restaurant de barri perifèric amb tapes molt tradicionals. Havien esgotat la tapa de la promoció, ”Barqueta de marisc”, i ens oferiren mitja dotzena de llagostins cuits mitjanets per a cadascú. No els vaig tastar.

    Just a la vorera del davant es troba el Pica Tapas, que pràcticament repetia la tapa de l’any anterior amb els seus ”Xoricets al vi, braves i salsa Pica-Tapa”. Novament ens posaren unes racions amb una mida per damunt de la mitja, però aquest cop no prenguérem res més. Aquí sí que picava la salsa de les braves. Aquest cop vàrem haver de seure dintre, donat que la terrassa estava plena de gom a gom.

    Al Bar Restaurante Las Ramblas anàrem, ho he de reconèixer, perquè ens faltava un local per a omplir unes targetes que donaven dret a entrar a un sorteig i ens agafava de camí al darrer restaurant de la llista. No m’agradà gaire el local. Em recordà a un local del centre de Barcelona necessitat d’una actualització urgent. Els seus "Fideus fregits amb verdura i ou” ens deceberen. Fideus freds i insípids sota un ou ferrat de guatlla. El vi blanc que em serviren vaig ser incapaç de beure-me’l.

    I arribàrem al darrer local del nostre recorregut, el Restaurant Muxia. L’havíem vist el dia anterior, camí de tornada cap a casa i, de fora estant, prometia. Local molt gran amb decoració moderna i ple a vessar. Oferien un ”Encenall de garrí trufat” que va resultar ser un parell de rodanxes de llom sobre una muntanyeta de puré de patates lleugerament especiat, però enlloc no trobàrem la tòfona. A més, el vi blanc recordava sospitosament a un lambrusco. Imbevible. Si arribo a llegir abans la carta en anglès de la vidriera, amb un fotimer de faltes i plats gens atraients per al meu gust, potser m’hauria estalviat el mal tràngol. D’aquells llocs que no entenc que siguin plens.

    Tot plegat, hem descobert un parell de llocs per a afegir a la llista dels que caldrà que visitem quan tinguem l’oportunitat.

    Menjar per pensar, pensar per menjar.

    #8
    Francescf
    en respuesta a Francescf

    Re: Primavera de tapas 2014

    Ver mensaje de Francescf

    Como el año pasado, hicimos una selección previa de 15 restaurantes basándonos en la información del folleto y en nuestra experiencia previa, y nos fuimos el sábado a mediodía con los niños. Esta vez nos preparamos mejor: además de preparar la ruta, imprimí las fichas de los restaurantes con una foto de la tapa. Como era de esperar, algunos nos fallaron: a El Celleret llegamos tarde, en el Bar x Variar cerraron porque habían acabado las existencias y en el Mug nos dijeron que estaba cerrado pese a que tenían la terraza llena y en el folleto distribuido por el ayuntamiento no constaba que cerrasen el sábado a mediodía.

    Empezamos delante de la Farga. Como en la anterior visita, nos gustó mucho la tapa y el servicio. Probablemente la más parecida a la de la foto. Mi preferida.

    Empezamos delante de la Farga. Como en la anterior visita, nos gustó mucho la tapa y el servicio. Probablemente la más parecida a la de la foto. Mi preferida.

    Justo en la puerta de al lado, esta pizzería en la que nunca habíamos entrado. A pesar de que me recordó más a un escabeche que a una vinagreta, lo cierto es que la tapa estaba muy rica, aunque me temo que este tipo de cocina sólo la elaboran para el concurso. Una lástima.

    Justo en la puerta de al lado, esta pizzería en la que nunca habíamos entrado. A pesar de que me recordó más a un escabeche que a una vinagreta, lo cierto es que la tapa estaba muy rica, aunque me temo que este tipo de cocina sólo la elaboran para el concurso. Una lástima.

    Y a pocos metros nos encontramos con este local que no conocíamos. Buena tapa, aunque nos hicieron esperar un buen rato y pretendieron cobrarnos un euro de suplemento por el agua. Menos mal que me pillaron sin un euro en el bolsillo, lo que nos evitó pagar el suplemento. Como en el Trifàsic el año pasado, un sitio a evitar :-(

    Y a pocos metros nos encontramos con este local que no conocíamos. Buena tapa, aunque nos hicieron esperar un buen rato y pretendieron cobrarnos un euro de suplemento por el agua. Menos mal que me pillaron sin un euro en el bolsillo, lo que nos evitó pagar el suplemento. Como en el Trifàsic el año pasado, un sitio a evitar :-(

    Después de un paseíllo y una visita al cajero automático, aquí estuvimos más de diez minutos esperando la tapa. Suerte que los sillones eran cómodos. La tapa recordaba a quicos con pimiento asado, ya que el relleno era absolutamente insípido. Local muy agradable.

    Después de un paseíllo y una visita al cajero automático, aquí estuvimos más de diez minutos esperando la tapa. Suerte que los sillones eran cómodos. La tapa recordaba a quicos con pimiento asado, ya que el relleno era absolutamente insípido. Local muy agradable.

    Bastante mejor de lo que nos esperábamos a priori. Aunque no encontré ni el humus ni el membrillo y la foto se parece más bien poco al original, lo cierto es que el canelón tenía buen sabor.

    Bastante mejor de lo que nos esperábamos a priori. Aunque no encontré ni el humus ni el membrillo y la foto se parece más bien poco al original, lo cierto es que el canelón tenía buen sabor.

    Una lástima no haber elegido la butifarra que se pidió mi hijo. Este año no nos ha gustado nada la tapa. Pretenciosa y de sabor farragoso, presentación alejada de la de la foto. Se salvaba el crujiente, porque el foie era insípido y la fruta lo dominaba todo.

    Una lástima no haber elegido la butifarra que se pidió mi hijo. Este año no nos ha gustado nada la tapa. Pretenciosa y de sabor farragoso, presentación alejada de la de la foto. Se salvaba el crujiente, porque el foie era insípido y la fruta lo dominaba todo.

    Para ser de los locales más pijos, la tapa se parecía poco a la de la foto. El rebozado del langostino estaba demasiado frito y la tapa tenía un sabor general poco agradable y bastante salado. No gustó.

    Para ser de los locales más pijos, la tapa se parecía poco a la de la foto. El rebozado del langostino estaba demasiado frito y la tapa tenía un sabor general poco agradable y bastante salado. No gustó.

    Tapa tradicional bien resuelta. La presentación de la foto tiene poco que ver con el original. A pesar de ello, había una cola respetable esperando turno.

    Tapa tradicional bien resuelta. La presentación de la foto tiene poco que ver con el original. A pesar de ello, había una cola respetable esperando turno.

    A pesar de que servían la misma tapa del año pasado y que no lo habíamos seleccionado, no pudimos resistirnos a dejarnos caer. Es que las bravas y los choricitos tiran mucho... ;-)

    A pesar de que servían la misma tapa del año pasado y que no lo habíamos seleccionado, no pudimos resistirnos a dejarnos caer. Es que las bravas y los choricitos tiran mucho... ;-)

    La revelación de la temporada. Fue el último que visitamos y el que más gustó a mi mujer y a mi hija, fanáticas del salmón. A pesar de llevar tan solo un par de semanas abierto, una excelente tapa incluso sin ajustarse del todo la presentación de la foto al original. Y encima el local olía de lujo. Aunque no tenían tarjetas, nos pusieron el sello con la dirección y el teléfono en un trozo de papel. Y encima me han dicho que puedo llevar el vino de casa sin problema...  Volveremos :-)

    La revelación de la temporada. Fue el último que visitamos y el que más gustó a mi mujer y a mi hija, fanáticas del salmón. A pesar de llevar tan solo un par de semanas abierto, una excelente tapa incluso sin ajustarse del todo la presentación de la foto al original. Y encima el local olía de lujo. Aunque no tenían tarjetas, nos pusieron el sello con la dirección y el teléfono en un trozo de papel. Y encima me han dicho que puedo llevar el vino de casa sin problema... Volveremos :-)


    Esta vez no encontré ni un sólo local donde tomarme un vinito decente sin que pretendiesen crujirme, por lo que opté por la cerveza, sola o con limón ;-P

    Nos sorprendió ver la cantidad de gente que hacía la ruta, incluyendo varios grupos de más de 10 personas, algunos acompañados de críos de corta edad. Esperemos que siga la racha en próximas ediciones :-)

    Menjar per pensar, pensar per menjar.

  • Más leído
  • Más recomendado

- No hay entradas a destacar -

- No hay entradas a destacar -

Este sitio web usa cookies para analizar la navegación del usuario. Política de cookies.
Cerrar