Primavera de tapes 2016
Després del lapsus de l'any passat, enguany hem tornat a fer la ruta pel centre de L'Hospitalet, que acaba demà diumenge. Per 2,50€ entra la tapa i una beguda, que pot ser cervesa, vi o refresc. Tot i els 36 participants, ens ha costat triar perquè, d'entrada, la majoria no prometien gaire. Finalment ens hem decidit per una barreja de locals nous i ja coneguts. En molts casos, la fotografia i la presentació final s'assemblaven com un ou a una castanya.
Hem començat pel Foc de kuina i el seu Ebi-Minchi Rol: rotlle cruixent mar i terra. Bona presentació. Farcit insuls. Salsa gustosa.
A continuació, un local de no coneixíem: El racó de la Jaivel , on hem tastat la seva Minihamburguesa de la casa amb ceba caramel·litzada i ou de perdiu, amb un toc de mostassa a la mel. Tret del fet que el pa no era el de la foto, sinó dues llequetes de pa de barra, prou bé. Força gustós i acabat de fer, que ja és prou.
Llàstima que no hagin posat el panet de la foto :-(
Hem continuat amb el Caracas 2 i el seu Vol-au-vent de filet arrebossat amb codony, coronat amb nou i formatge de cabra, banyat amb reducció de figa i cava, amb un toc de foie. No l'he tastat, però la meva dona i la meva filla l'han triada com la millor. I és que ja han guanyat el concurs en vàries ocasions i sembla que enguany també tenen possibilitats :-)
Presentació impecable i excel·lent sabor.
Tot seguit hem visitat La Oficina per a tastar la seva Barqueta de botifarra negra, ceba caramel·litzada i encenalls de pernil, banyada amb salsa de pebrot vermell amb aroma de taronja. De les de major mida. Els encenalls de pernil, massa grossos i d'un pernil realment barat. L'aroma de taronja, "missing". Si no s'haguessin complicat tant la vida, segur que haurien quedat millor. Una bona llesca de pa cobert amb botifarra negra, una mica de ceba caramel·litzada i la salseta de pebrot ens el que ens hem trobat. Amb tot, molt bona i amb una presentació prou acurada.
Hem passat per L'Ateneu, però la seva tapa no tenia res a veure amb la foto i hem seguit cap al següent, el Pato Uno Frankfurt per a tastar el seu Timbal de patata confitada amb mousse de foie i poma caramel·litzada. Garbuix d'ingredients sense solta ni volta. Patata poc cuita, poma dura, una cotna encara més dura que no constava al nom de la tapa i una mousse de foie de sabor desagradable, com agre. Amb prou feines me l'he acabat... I és que només hi havia una altra taula ocupada :-S
I el branquilló de cibulet que no falti.
A pocs metres d'aquí, a la vorera de davant al mateix carrer, es troba La Gaviota on hem anat a tastar la seva Cassoleta de tripes i capipota amb pernil i xoriço, i salsa picant. Resumint, uns fantàstics "callos". Ni suaus, ni delicats, ni romanços. Picants i ben picants, com ha de ser. I amb la seva salseta ben travada i pa per a sucar de gust :-)
I hem acabat al Pica-Tapa amb els ja coneguts Xoricets al vi amb patates braves i salsa Pica-Tapa.
És l'únic xinès on mengem i només un cop a l'any ;-P
He trobat a faltar alguns locals que han tancat i, en general, m'ha semblat que el nivell ha baixat respecte a les anteriors edicions.
Menjar per pensar, pensar per menjar.