Tot aixó ve com a colofo de relacio epistolar aquests dies que caminaba jo interessat en algú que m'ha agradat com fa el seu vi, enamorat de seu cariñena i mica garnatxa. I gairebe com si parles amb un François Truffaut del vi m'intriga la seva posada en escena del vi, m'enganxo a aquesta tensió que anuncia com si fora un thriller i obrim l'ampolla. Quina sorpresa. Per comptar ho. Molt forta expresio aromatica que hauria de multidimensionarse encara amb alguns anys suplementaris, de veritat, pero ja esta soberbio. Electritzant bellesa acida, sensacio potente...Para parlar més tard. Moltes gracies, Roger Disculpen mi osadia con el catalán Táctil, soñador... y de alimento el Acustic (sabado y domingo)