Enguany, degut a les restriccions imposades per la pandèmia, no hi havia

Enguany, degut a les restriccions imposades per la pandèmia, no hi havia possiblitat d'anar de nit. La majoria de locals estaven oberts fins les 16 o 17 h., tot i que uns pocs també donaven l'opció de recollir al local a la tarda.

Vam anar el primer dia, el dijous 22 d'abril, d'hora al migdia per mirar d'evitar les aglomeracions que hi va haver dissabte, quan va anar la nostra filla. També enguany vam fer una tria prèvia, donat la impossibilitat d'anar als 26 locals.

La tria no va servir de gaire. Començàrem malament. Al Johan's se'ls havia passat que la ruta començava dijous i no havien preparat res :-(

Aprofitant que erem molt a prop, visitàrem l'Avi Pep (#avipepPrimaveraLH) per tastar la seva "Galta mítica", un petit entrepà de galta ibèrica amb salsa demiglaçé i ceba cruixent. Ens agradà molt, tot i que la ceba cruixent no la vam trobar enlloc.

He de dir que era la tapa que més s'assemblava a la de la propaganda.

En acabar ens dirigírem a El racó de la Jaivel. Aquí ens tingueren mitja hora esperant amb la cervesa a taula mentre servien els menús del migdia... Fins que ens fartàrem d'esperar i vam demanar que ens cobressin les cerveses i marxar. Tres euros per dues canyes servides en gots de plàstic. Molt car per a un bar de barri :-(

Vam fer via cap a la plaça de l'Ajuntament per anar al Tast i vins (#tastivinsPrimaveraLH), un petit local que ja coneixíem d'altres anys. Aquí tastàrem un "montadito" de galtes amb salsa de mel i mostassa molt correcte, tot i que el color del pa no inspira gaire confiança. Ens agradà l'afegit del cogombret.

Aquí la semblança entre la foto de la propaganda i la realitat encara hi és.

I arribem al darrer, l'antic Moments, ara anomenat Mononas, per tastar la seva Croqueta d’arròs negre i calamarcet arrebossat amb panko i festucs acompanyada d’all i oli de pebre vermell. La tapa va acompanyada d'un còctel de vodka infusionat amb mango, licor de fruita de la passió, xarop de vainilla francesa i puré de maracuià amb un toc de cava.

La croqueta, insípida i sosa, només passable ben remullada en la salsa. El còctel, un granissat massa àcid per al meu gust i encara busco el mango, la fruita de la passió/maracuià i la vainilla. Ben mirat, tampoc no vaig trobar el cava.

Aquí, qualsevol semblança entre la propaganda i la realitat és pura coincidència. Vaig estar mirant pel local, buscant la figureta... però no portava les ulleres :-D

En fi, m'alegro pels locals que, segons em va dir la nena, dissabte estaven gairebé tots petats de gent i molts havien esgotat les tapes a les 14 h. Altra qüestió és que la ruta inciti a repetir a la clientela, vist el nivell de les tapes, quan passi l'ànsia per sortir que tenim després de tants mesos de confinament i restriccions horàries.