El passat dissabte dia 4 de juny visitàrem en família cinc dels locals que participaren a la segona edició de "Santa Eulàlia de tapes" (http://goo.gl/BLoMry). Només hi havia quinze locals per triar. Després de descartar alguns per la poc atraient fila que feia la tapa i d'altres per estar massa lluny de casa, ens decidírem per:
- Ekimae sushi - Petit local de menjar japonès per a emportar situat al peu del Pont de la Torrassa. Tot i que no està pensat per a menjar allà mateix, disposen d'una taula amb tamborets alts on ens acomodàrem. Prenguérem "Oypon: ostra amb gelatina de Ponzu i soia, ous de salmó, cibulet i shichimi (7 espècies picants), amb escó de llimó, i servit amb Umeshu (licor de pruna)". Em va agradar molt la combinació de salat i àcid de la tapa més la dolçor del licor de pruna. Em va agradar que triaren posar el licor de prunes en lloc de la cervesa, vi o refresc de la resta de locals. El meu preferit. Tenen alguns productes japonesos a la venda disposats en lleixes i un expositor frigorífic.
- Mesón Santa Eulàlia - Obert fa pocs mesos. Hi ha un altre local de la mateixa cadena a la Pl. de l'Olivereta de Sants. Ens oferiren un caneló de "Carn de cérvol guisada amb xocolata, amb beixamel trufada". Tot i ésser servit a temperatura ambient, el trobàrem molt saborós.
- Frankfurt Braulio - Tot i l'aspecte atrotinat de la façana, la tapa no estava malament. L'"Embolic de botifarra amb poma i ceba caramel·litzada", tot i que en realitat portava botifarró, és una combinació que ja havíem tastat altres cops, i en aquesta ocasió el més interessant ens va semblar la presentació.
- Llesqueria Restaurant Matagana - restaurant molt tradicional amb clientela fidel. Més que una tapa, el "Bacallà amb ceba i pebrot confitat, i melmelada de tomàquet" podríem dir que era mitja ració. Plat senzill amb presentació simple, on predominava massa la potent melmelada casolana de tomàquet. Bacallà molt ben fregit, amb un arrebossat finíssim i gens oliós.
- Restaurant Aire - Ja de camí cap a casa, ens deixàrem caure per aquest local per a tastar el seu "Chutney de mango i avellanes amb cansalada confitada i pop, sobre cremós de boletus". Tant la terrassa com el menjador interior estaven plens, i ens vam haver d'esperar uns cinc minuts a la porta. Un cop asseguts, trigaren uns quants minuts més a prendre'ns nota i més de 10 minuts a servir-nos les croquetes del nen. El servei forà, lent i esquerp. La tapa, molt pretensiosa, era més un amuse bouche. Decepcionant. A més, va ser l'únic lloc que vam trobar on la "clara" (cervesa amb llimonada) tenia suplement.
Oypon: ostra amb gelatina de Ponzu i soia, ous de salmó, cibulet i shichimi (7 espècies picants), amb escó de llimó, i servit amb Umeshu (licor de pruna).
Caneló de carn de cérvol guisada amb xocolata, amb beixamel trufada.
Embolic de botifarró amb poma i ceba caramel·litzada.
Bacallà amb ceba i pebrot confitat, i melmelada de tomàquet.
Chutney de mango i avellanes amb cansalada confitada i pop, sobre cremós de boletus.
La veritat és que ens va agradar més que el recorregut pels locals del centre de L'Hospitalet que vam fer per les Festes de Primavera.
Menjar per pensar, pensar per menjar.
