Garnatxa, garnatxa vella. Ummm!

Botella borgonya, etiqueta blanca amb dibuix d'un onso amb la deesa de la caça. Tap petit de suro. Destacada el nom del vi, bona informació.
F. visual, capa tirant baixa (sembla una garnatxa emparentada amb la manto negre de Mallorca). Menisc transparent on ja es pot apreciar que no té joventut. Net i brillnat, que sorprén pq no ha estat ni filtrat, ni estabilitzat (molt d'agrarir, per poder percebre una garnatxa amb el seu millor estat). Llàgrima abundosa, fina i lenta, bastant glicèric.
F. olfactiva, de tot d'una que s'obre és molt especiat. A mesura que va evolucionant aquest vi va canviant es converteix amb un vi profund, després dóna compota de fruita confitada de prunes madures de frare roig. Figues seques. Especiat dolços. Aromes de pedra. La fusta molt ben integara. A copa aturda dona aromes de regalim i torrats molts subtils. És un vi que vol temps. Té una punta d'alcohol, 15.50º.
F. gustativa, boca d'atac elegant. Recorregut mig-llarg, persistent. Ofereix fruita madura i tocs minerals. Astringent. Cal destacar l'acidesa que ofereix.
En la meva opinió és un vi per a descobrir als amants de la garnatxa i els nous vins del territori espanyol.
Vi tastat al programa "El món del vi de Toni Camponar - Radio Polleça".