De soca i arrel, la part més íntima i fonamental; soca (bastó, cep, rabassa) i arrel, amb tota la integritat, fins el més endins i encara més enllà... Estam segurs que el sòl no pot ser el sòtil.
En Pep Rodríguez, un gall favat foraster amb raïms mallorquins com a senyera, vinyes de call vermell cobertes d'un mant de cabells rossos cuits pel sol mediterrani; més pagès que vinyòvol, manufactura lliure.

Nou-denou? Nou? Fruit? Nus? Nombre? Edat? Novedós? Denou? Xifra? Existència? Accident inesperat? la part secreta o misteriosa d'un nom... Un interrogant, com els raïms, fogoneu i mancés de tibús; fogoneu, la més desconeguda de les conegudes, mancés de tibús, nom exòtic per un raïm de la mateixa tribu. Filla, si ets bona, per tu planto el mallol... 

Color vermell cirera amb el rivet de coure, de capa mitjana-baixa, net i brillant.

En nas és un vi de tardor mediterrània, fruites de la primavera d'hivern, magrana, arboça, figa de cristià i figa de moro, codony, gínjol, nespla, atzerola, serva i taronja sanguina; rerefons vegetal de rapa i oliva verda amb un puntet de garrova.

En boca és molt fresc, bona acidesa amb una deliciosa amargor, fluid i fugisser, vi d'estiu que et fa salivar i apaga la set, final juganer amb unes divertides pessigolles a la punta de la llengua, esclafit de somriures al primer bes de la lluna.