Malvasia de Banyalbufar i la mediterranietat.

Fase visual; de color groc daurat amb tonalitats verdosenques. Glicèric, amb llàgrima prima i molt lenta. Es veu net a la vista.

Fase olfactiva; de tot d’una que he obert la botella han brollat els aromes. Molt expressiu.

A copa aturada; tocs cítrics, tropicats i de llevats. Herba fresca. Una espurna mineral.

A copa moguda; passa a oferir aromes més càlides, herbes de muntanya, tocs de fonoll. Un punt de maduresa. Aromes de caramel de llimona. Torna la mineralitat.

Mediterrani.

Passada una bona estona, ofereix aromes de llevats, fruita seca, llavors de fonoll i mineralitat que ho sosté sense estridències. .

Fase gustativa; entrada elegant, untuosa. Pas amb nervi. Retroguts a fruita blanca madura que s’enllaça amb sensacions de llevats, hidrocarburs. Persistent, sense ser pesat. Final secant i un pèl salí.

Apunt final: És un vi mediterrani de vocació, que m’ha transportat a l’estiu tot i que esteim a mitjans de novembre, ideal per acompanyar plats amb components salins. En la meva opinió, és bastant gastronòmic.