Evolució de Matsu el Vell.

Tap de molt bona qualitat, però ja comença a escapar un poc el vi.
F. visual, color vermell robí, el menisc ja transparenteja i es veu d'un vermell evolucionat. Tinta encara la copa i es veu molt glicèric. Molta llàgrima fina i baixa amb lentitud al fons de la copa. Net i brillant.
F. olfactiva, no és d'una expresivitat instantània, però primer de tot apareixen aromes primàries de fruita vermella que em recorden a un cojak (cirera). Posteriorment sorgeixen els aromes fumats i torrefactes fins. Cremositat. Balsàmics. Especiats, concretament tocs de vainilla. I un toc de mineralitat. Per mi no és necessari decantar-lo. Quan fa una estona que està dins la copa la fruita sembla haver-se tornat negra i sorgeixen aromes de mores i sucre cremat.
F gustativa, ja és una seda dins la boca, és saborós, elegant. No té cap aresta. Bona acidesa. Retrogust a fruita madura negra que conjuga amb tocs torrefactes. Envelluta la boca. El not molt carnós. És persistent.