Temple de plaer

Tercera visita al temple gironí de la cuina i el vi.
Primera visita al nou local, i la veritat és que la feina que han fet tant en disseny, com en espai entre taules, com en sonoritat, és excel•lent. Local net, diàfan, amb taules ben separades i silenciós.
Pel que fa al menjar, aquesta vegada van superar les altres dues (potser perquè era la primera vegada que ens tiràvem de cap al menú Festival) i la contínua sorpresa i èxtasi gustatiu va ser la tònica. Increïbles la truita de caviar d’arengada, la gamba amb sorra de gamba, el xai amb pa amb tomàquet, el royal d’oca… Snacks top, pans impressionants,… com diu el seu nom: un Festival gastronòmic total.
Pel què fa a la part dels vins, aquí sense novetats al front: el millor tractament al vi que he vist mai en un restaurant. Varem fer el maridatge i vam poder comprovar que el Josep Roca és un dels millor sommeliers del món. Cada vi maridava amb el plat corresponent a la perfecció i el recorregut per les 12 referències aportava varietat, qualitat i un recorregut per 10 zones vinícoles i 4 estats europeus (hi havia 3 caves), amb singularitats com el nou blanc de Navazos-Niepoort (el punt mig entre una manzanilla i un blanc sec, molt singular), el vi de poble de Torroja 2006 de la gent de Terroir al Límit (Priorat de qualitat tot i ser la gamma “baixa” del celler) o un Barbaresco Caparossa 99 de Bruno Roca (vi molt personal, amb força amargositat i tocs especiats).
Tot això combinat amb la senzillesa de tracte, el coneixement i la pausa d’un Josep Roca que es va passar 15 minuts conversant amb nosaltres i va tenir la generositat de fer-nos una visita a la bodega de 15 minuts més a les 2:30 de la matinada. Crec que podria passar-me un dia seguit escoltant la seva saviesa i expressió acurada.
Vàrem sortir tots (8 amics amb ganes de gaudir) amb la sensació d’haver viscut una experiència de les que no s’obliden i t’omplen de felicitat… I també rumiant en què deuen pensar els senyors de la guia michelin quan encara no han assignat la tercera estrella a aquest super-restaurant… Encara que potser millor que no li donin, que encara haurem de reservar amb 6 mesos d’antel•lació per poder anar-hi.
Com deien per aquí, un 10!