Incoherències

Em costa fer la reserva, l'única manera és per telèfon. Truque dos dies a hores diferents a un mòbil. No l'agafen. L'endemà em truquen ells i per fi, reserve. Efectivament el local és bonic, barregen modernitat i tradició rústica saguntina. Això sí, haig de canviar-me de lloc perquè la llum del focus de la taula em ve directa als ulls. 

Demanem el menú Arrels. Pregunte pels plats que hi inclou, i em diuen que és un menú que la xef ha combinat i estudiat molt bé, i que per això no n'hi ha possibilitat d'alternatives. Trauen la carta de vins, justa i variada. M'agrada, demane una ampolla de Xisto, un vi portugués. El cambrer posa cara d'estranyat, no m'entén, busca en la carta aquell que li he demanat... Torna als 2 minuts dient allò que ja sabíem: no el tenen. Doncs molt mal. Aquells als quals ens agrada el vi, sabem quina és la decepció que ens entra quan en triem un que tenim ganes de conèixer, i com quedem de despagats si no el tenen, i més en una carta justeta. El canviem pel Garum 2018, vi bo que ja coneixíem.

No ens serveixen res més fins que no comencen a traure els snacks, una llàstima, perquè ens agrada menjar i beure, no beure a soles. Dels 4, tres molt bons (per exemple, la navaixa). El ximet, pèssim (fritangós).

Els aperitius tots excel·lents, amb salses i cremes perfectes, amb verduretes al punt, amb aromes d'herbes i condiments molt encertats. Sobreeixen les lleteroles. Una llàstima les quantitats escassíssimes (per exemple, el moll: a penes mig llom d'un mini moll; per tant, poden traure'n 4 racions).

Els plats principals: lluç i rellomello. Els dos plats escassos també. El peix amb l'espàrrec molt bo; la carn regular, vulgar i malament tallada.

El prepostre fred em va agradar, fet amb boletes de poma congelades. Tanmateix, el postre, no, primer perquè era també gelat, de xocolata en aquest cas, inadequat perquè estem a finals de novembre i perquè damunt el plat anterior ja era gelat, i tercer perquè la xef se suposa que fa un menú ben pensat, cohesionat i lògic, però eixe final no ho és. A més, la xocolata no deia res.

Per últim, ens van cobrar per 2 llesquetes de pa (no dos pans sencers), és a dir, per una llesca per comensal que en acabar-se'n mai van reposar-la, 3 euros.

Em vaig quedar amb fam. Preferiria pagar més, i menjar més. Diu ser una cuina de mercat, però producte de mercat diari n'hi ha de ben poc, extremosament escàs; en canvi, sí d'elaboració. 

Nota global: 5,5 (les errades greus, com és lògic, penalitzen greument)