No és La Glorieta del Castell, però no importa

Després de més de vint-i-cinc anys visitant La Glorieta del Castell, teniem molta curiositat per veure com havia quedat aquest restaurant, quins canvis havien fet, quina mena de menjar servien... I degut a la pandèmia ho vam haver d'anar endarrerint fins que un dissabte qualsevol, degut a un imprevist, vam acabar dinant aquí.

La planta baixa ha canviat prou. La barra i els seients de l'entrada, les taules, la decoració... Només romanen l'arc i l'armari del fons del menjador i l'armari per a ampolles que separa l'entrada del menjador.

També han canviat els lavabos de la primera planta degut a unes obres de remodelació de l'edifici.

A la segona planta, un dels menjadors s'ha transformat en magatzem degut a les obres abans esmentades i també han canviat la decoració.

Res a veure amb el que coneixíem.

Ambient molt tranquil, principalment parelles. Servei agradable i eficient. Taules sense estovalles (sigh!), parament de nivell. Bones copes per al vi. Com ja han comentat, ofereix tres menús (un d'ells només els migdies dels dies laborables), tots tres per a taula completa, i la carta, amb 6 entrants, 6 segons, 3 arrossos (tots amb suplement i per a un mínim de dos comensals) i 5 postres. Cuina amb arrels, però amb la interpretació del cuiner. La carta de vins em semblà prou bona, amb la majoria de les referències catalanes i preus x1,5 aprox. M'agradà molt que tinguessin tants escumosos, tant catalans com francesos. Servei del vi consistent en obertura, prova i primer emplenat.

Dinar per a dos. Triarem el menú M (mitjà), consistent en uns snacks, dos entrants a triar de la carta, un segon a triar de la carta, unes postres i uns petit fours. Inclou el pa. No inclou les begudes.

Començarem amb tres snacks, dos d'ells amb formatge. Així que només vaig tastar un, que em semblà prou bo.

Els entrants els vam compartir. Era la nostra primera visita i volíem tastar com més, millor:

- Calamar. Tàrtar de calamar, cruixent, llima-llimona i tinta fumada - El cruixent era un excel·lent calamar arrebossat, que podia ser un plat ell tot sol. El tartar ens semblà molt gustós i la tinta li donava un toc fumat fantàstic.

- Carxofes. Confitades i brassejades amb crema de coliflor, rovell i pernil - La meva dona va dir que les carxofes li van agradar molt. A mi m'encantà la resta.

- Gambes i bolets. Amb panxeta marcada, el seu mateix vel i snack picant - Molt i molt bo. Mereix els 3 € de suplement, l'únic entrant que en té. Per sucar-hi pa (per cert, molt bo).

- Calçots. Coulant de calçots amb el seu romesco i bescuit d'avellana - Ens van avisar que no esperéssim el gust tradicional de la calçotada. I, efectivament, no li vaig trobar. No em va agradar el gust, probablement perquè el meu cervell esperava el gust que associa als calçots. I aquí no hi era. En acabar de dinar, el Ferran -cuiner i propietari- ens va comentar que feia poc que tenien aquest plat i que encara estaven provant quina era la millor presentació.

Com a plat principal vam compartir:

- Arròs de gamba. Pelada, tallada i amanida presentada estil tàrtar i servida damunt l'arròs de marisc - Versió sui generis d'un arròs del senyoret. Fons molt gustós. Fa gràcia que et posin el tàrtar de gambes primer i damunt l'arròs, però la veritat és que el trobàrem boníssim fins i tot sense les gambes. Aquí no tinc tant clar que mereixi la pena el suplement de 3 €.

I per postres:

- Maduixes amb llet d'ametlla dolça - A la meva dona li van encantar.

- "El nostre flam" - Brutal.

Vam beure dues ampolles d'aigua de 1/2 l. (1,80 €/ut.), una ampolla de Guilera Musivari 2007 (30 €) amb la seva glaçonera i un tallat (2 €).

Sortírem molt contents, però els prop de 70 € per cap fa que probablement no el visitem tant sovint com ens agradaria.

Mercès al Ferran per atendre'ns en acabar de dinar. Suposo que no devem ser els primers clients que també ho eren de La Glorieta del Castell. Ens va afalagar que ens dediqués una estona per mostrar-nos els canvis.

Almenys estic content que Reus segueixi tenint un restaurant on menjar molt i molt bé quan ens passem per allà.