Ahir vaig anar a Cal Travé. Feia 20 anys que no hi anava. Jo llavors era

Ahir vaig anar a Cal Travé. Feia 20 anys que no hi anava. Jo llavors era una adolescent que acompanyava els meus pares a "reganyadientes", sesnse saber que ells ja sabien el que era bó. Ara m’acompanyen ells a mi. Hi ahir vaig decidir sorprendre’ls amb un dinar a un lloc que anavem fa anys (jo no sabia massa bé com havia evolucionat).La sorpresa ha estat majúscula. Ens hem trobat un lloc renovat, acollidor i amb el bon saber i fer de tota la vida. Menjar de tota la vida amb tocs d’actualitat, productes de primerisima qualitat. El vi de la seva bodega, ull de llebre del 99:bonissim!! I per mi la "cirereta"... el pa!!! un pa com no he menjat mai... o casi mai. Tres tipus de pa i una coca per acompanyar les postres exepcionals! Ja es nota que qui ha portat el restaurant tota la vida era forner de formació... Amants del "pijerio", minimalisme, o últimes modes abstenir-vos. Amants del bon saber i estar (amb totes les variants)entreu-hi.