Il·lusió al Macel·lum
Ja hem pogut conéixer la nova criatura d'Alejandro Platero i Raquel Bernal (Mulandhara), Macel·lum (del llatí "macellum", a través del grec, "mercat d'aliments"), al carrer Boix, 6 (on hi havia el Chust Godoy. Crec que Vicente Chust Godoy se n'anà al Malamar a Barcelona, i ací s'havien quedat Cristian i sa mare).
Al Mulandhara hi ha la resta de l'equip i sembla que faran un poc de reforma i hi tornaran als orígens.
Ells se subtitulen "essència de barri"; potser per la calidesa de l'acollida, ja que la cuina va molt més enllà.
De nit, hi ha carta i tres menús: Compartir (amb 6 plats per a compartir i postres, 28 €), Degustació (amb aperitiu, 3 entrants, peix, carn i postres, 37 €) i Essència Macel·lum (amb 1 entrant i 1 postre més, 50 €). Nosaltres triem el del mig. Al migdia hi ha ha també un Executiu (19,50 €).
Comencem amb alguna cervesa (Turia Märzen 2,50 € x 2) , vermut (Vittore blanc 4 € x 2) o aigua (3,80 €), però passem ràpidament al vi, i decidim començar amb el cava
Colet Navazos 2009 Reserva Extra Brut DO Penedès. Chardonnay. Té un poc de tot: fruita, flor, cítrics, forn, mineralitat... No falla, boníssim
Com a aperitiu, un plat estrella que ja és un clàssic: rovell d'ou, albergínia, envinagrats i moixama, servit en el cul d'una botella posat al revés. Deliciós.
I continuem:
- Clòtxines valencianes amb cogombre i matisos picants. Fresquet i abellidor.
- Foie de fetge de rap. Hi ha discussió a taula sobre el plat, però és que no es pot comparar amb el d'ànec o oca.
- Cavalla en semisaladura, amb salmorejo de tomaca verda valenciana i alficòs.
- Tripes de bacallà amb cigrons. Difícil, però passa la prova.
- Galta ibérica. No se li pot demanar més a la preparació. Tendra és poc.
- Vaca vella amb verduretes. Ben gustosa.
I per a les postres, interpretació de pastís gelat de poma amb canyella. Llàstima que la canyella haja volgut ser la reina del plat...
Completem el sopar amb dos vins que ens agraden molt:
La Pola 2011 DO Ribeira Sacra. Godello, Albariño i Dona Blanca.
Ariana 2011 DO Lanzarote. Listán negro i sirà.
Després del sopar ens mostraran tot el local, amb una part superior que té un reservat i un "chil out" per a fer-se tranquil·lament una copeta, amb tauletes que són com taps de cava.
Molta amabilitat i molta il·lusió. Quina sort té el barri de comptar amb la parella!
-
-
Bueno, más bien la ha vencido mi media costilla :) la chica del http://katablok.blogspot.com.es/
Mi pereza Veremera es difícil de vencer, pero todo Don Quijote (Abreunvinito) necesita de su Sancho Panza, y a fe mía que no es mal papel seguir a vuestra merce en sus aventuras gastronómicas y poder decir..."yo también estuve allí". je je.Lo importante, lo bien que lo pasamos.
Pronto andaremos por la Ribera Sacra disfrutando de La Pola y de sus hermanos y primos.
Por cierto el Ariana estaba perfecto, joven pero muy expresivo y personal.Un autentico lujo cenar con Amparo y consorte (creo que se hace llamar Abreunvinito) y con Mara y Javier.
Por cierto que Mara soporto interrogatorio y tortura y no nos avanzo la ubicación del próximo encuentro de Verema. En fin seguiremos intentándolo :).
En cualquier caso, a la vuelta del verano habrá que repetir...la cena digo, no las torturas.
Saludos, desde el lomo de mi borrico.
-
Si a mi me llamas Javier a Mara la tienes que llamar Mª del Mar ;-)
Por cierto, esa vena valenciana me resulta familiar, jeje.
Buena crónica, a ver si te animas y te dejas ver más por estos lares.
-
en respuesta a JaviValencia Ver mensaje de JaviValencia Disculpa Javi.
Duendes del corrector ortográfico.
Venga, a ver sí esté verano le dedico tiempo a lo importante.
Un abrazo -
He tenido que hacer un cursillo acelerado de valenciano para poder leer tu comentario aunque reconozco que haber sido uno de los comensales asistentes como que me ha ayudado a entender el concepto ;-)
Prometo pasar al nivel intermedio si tú me prometes prodigarte más por aquí, Sancho, que los molinos de cerca no asustan tanto como los gigantes...
Un fort abraç