El Bulli i la nostra terreta

Lliges aquesta recomanació al facebok: "Un alumne de Ferran Adrià crea el primer Gastro Chill Out de València", acompanyada d'una foto amb olivetes esferificades, i... què fas? Anar-hi de cap.
Està al mateix edifici que l'hotel Solvasa, una antiga fàbrica-molí de farina del segle XIX.
Suposem que les 3 ditades són les de Juan Carlos Lluch i Alexandra Izquierdo (Salsia Food and Feeling) i la de Juanjo Marí, xef acabat d'aterrar a València des de Singapur (Ferran Adrià; equip del Bulli -Pol Perelló o Alain Devahive-).
Hi ha aparcament gratuït al soterrani. S'hi accedeix per una àmplia entrada amb un jardinet de palmeres. Fa bon solet, però no hi ha ningú fent-se l'aperitiu; entrem al restaurant per l'hotel. La sala ens decep un poc, és com un garatge decorat, poc lluminosa i sorollosa; està plena, això sí; la taula que ens adjudiquen és molt menudeta, de fusta.
Ens porten la carta i ens expliquen que es comença per uns aperitius freds i calents, i després ja hi ha per a triar les tapes, un arròs (especialitat: de manetes, boletus i vieires) o uns fideus, i una carn.
La carta de vins és molt curteta. Ens comenten que és reduïda perquè allò és un gastro bar, i a més volen que tot siga molt valencià. Beurem el cava de Chozas Carrascal Brut Nature Reserva (DO Cava. Chardonnay i macabeu. 26 €. Fruita blanca, un poc de crema pastissera. Senzill, agradable).
Decidim dinar de picadeta.
Com a entrant fred, a la carta posava "jamoncitos con airbags y nuestra aceituna esferificada", però les olivetes vénen acompanyades d'un tartar de salmó. No entraré a discutir si les olivetes són com les del Tickets o no... Està bé que les tasteu.
Com a aperitius calents, un biquini de tòfona, mozzarela i pernil (ben presentat, mos agradable) i una truita de creïlla deconstruïda (tampoc vull entrar al tema de la doconstrucció, trobe que s'ha parlat massa de la parauleta i de la tècnica. Això sí, està ben bona, siga el que siga)
Continuem amb una tapa fora de carta: tartar de gambes amb cloïsses. Molt de sabor; una ensalada amb vinagreta de pistatxos, mangrana, pernil d'ànec i pols porcina (cotna de porc!) i una terrina de porquet de Segóvia amb puré de coliflor i pera osmotitzada en el seu suc. La carn, boníssima, punt tendre rostideta per fora...
I per a les postres, La terrreta Naranja (escrit així, sí. Coca amb crema de taronja, gelat i "terreta" per damunt)

Sé que haver treballat amb l'equip del Bulli deu ser una experiència increïble, però també alça expectatives difícils d'acontentar...

No parlen valencià.

http://katablok.blogspot.com.es/2015/03/las-3-huellas.html

  1. #1

    Abreunvinito

    Buen descubrimiento aunque la puntuación no sea muy buena, pero si de los muchos locales que visitas (y se pueden ver en katablok) cada mes, has traido aquí a éste, será porque te ha llamado la atención. ¿O no?

  2. #2

    Garrofero

    en respuesta a Abreunvinito
    Ver mensaje de Abreunvinito

    Ai, l'experiència i la saviesa... tu sí que saps, Abreunvinito. La veritat és que sí, és un lloc que crida l'atenció, i trobe que la relació qualitat-preu ben bé podria ser un 7.
    També és veritat que se m'oblidà posar una de les coses que més ràbia em fan: una vegada has decidit el vi de la carta, tornen i et diuen que eixe se'ls acabà, precisament, la nit anterior.
    Sé que no tardaràs a visitar el lloc, així que espere amb candeletes la teua opinió.
    (Aprofite per a corregir una "doconstrucció-deconstrucció" i una "terrreta-terreta")
    (Garrofera)

  3. #3

    Abreunvinito

    en respuesta a Garrofero
    Ver mensaje de Garrofero

    Si tu me dices ven, lo dejo todo ...
    Lo de acertar en la carta tenemos que hacernoslo mirar, porque no es normal que acertemos casi siempre. Si lo analizamos creo que es porque o bien pedimos el más "raro" de todos o bien pedimos el de mejor relación precio/calidad más que el vino que se pide frecuentemente, o el más barato, etc..
    El otro dia en Güeyu en Ribadesella que nos avisaron de que les faltaban 3 ó 4 de una carta de casi 200 blancos quisimos jugar y le propusimos que si acertábamos nos invitaban al vino y del que pedimos era la última botella...

Cookies en verema.com

Utilizamos cookies propias y de terceros con finalidades analíticas y para mostrarte publicidad relacionada con tus preferencias a partir de tus hábitos de navegación y tu perfil. Puedes configurar o rechazar las cookies haciendo click en “Configuración de cookies”. También puedes aceptar todas las cookies pulsando el botón “Aceptar”. Para más información puedes visitar nuestra Ver política de cookies.

Aceptar