Segona visita a aquest temple de la bona vida. El nivell de la cuina

Segona visita a aquest temple de la bona vida.
El nivell de la cuina continua sent alt, sense parafernàlies, cuidant la matèria prima. Com a detall, el tercer plat un corder, em va tocar massa cuit i quedava una mica dur, i el Ricardo me’n va fer una altre tros, ben poc fet, que estava molt més tendre.
El maridatge amb vi va dur sorpreses com un Dido 2001(!), un "introbable" que tenien per allí ja que la Sara Pérez i el René Barbier l’havien estat tastant aquell migdia. També molt bo un Terra d’Hom 2001, un Priorat força desconegut i d’una complexitat profunda.
En definitiva, una de les millors opcions per menjar bé i sorprendre’s amb bons vins al cor del Priorat.
A millorar: el cafè. Ens hi van convidar, però semblava quasi de Melitta...