Continua en forma

Aquesta era l'última ampolla que em quedava. N'he gaudit amb una bona fondue de carn amb la família. Aquest Aalto 2004 s'ha acomiadat amb la seva personalitat marcada per un color fosc i potent (potser la capa ja no és tan impenetrable), una llàgrima densa i acolorida, unes aromes basades en la fruita negra acompotada, el cacau i la caixa de puros (potser amb una intensitat un graó més baixa, però més arrodonides) i un pas per boca d'un nivell impressionant que ha anat fonent la potència per transformar-la en volum, integració i una mica més de finura. Els tanins s'han arrodonit i la fruita, en boca, tendeix més a la licorositat que a la compota.
En definitiva, està en un punt d'evolució on ha entrat en "l'edat adulta" que, per mi, el deixa un pèl (només un pèl) per sota del que recordava quan estava en plena "joventut".
Un "grande de España". Una de les millors RQP en vins espanyols.
Ara, a pels 2005s.