Art en la cuina

Des del el momento en el que arribes et pots donar conter que et trobes en un lloc diferent, amb classe, on els detalls cobren importàcia.
Sopem dins, taules amples i cómodes butaques. La carta no es massa llarga però el suficient per a que tothom puga triar sense problemes.
Hi han dos menús degustació un curt i un llarg, de 60 i 75€ respectivament, però no patiu que amb els 7 plats del curt ningú es queda amb fam.
El primer que trobe a faltar és l'opció de menú maridat, haguera estat bé degustar cada plat amb el vi més adient, com eixa opció no existeix li demane ajuda al sumiller. No macaba de convencer la seua recomanació li demane la carta de vins. Encara que està ben presentada i classificada i per a mi és curta, i més si tenim en conter que es tracta d'un restaurant que trau pit per tindre una estrela Michelin.
En la carta no hi ha cap Chablis, ni Borgonya ni un Riesling de Mosel.la, ni cap altre vi més enllà dels pirineus. No ho entenc. Demane una garnatxa blanca amb criança amb fusta, Auseta 2011, molt bo, li dedicaré una entrada a banda. 17 euros en tenda i quasi 40 en la carta, excesiva diferencia.
Ens reballen l'ampolla de vi en un poal amb gel que deixa el vi a una temperatura massa freda, per acabar-ho de rematar les copes són de molt baixa qualitat.
Tancat el nefast capítol del vi vos comente el menjar.
Ens duen 3 entrants cortesia de la casa, que són un bon preàmbul per al que ens vindrà després.
Ostra amb escuma, excelent materia prima i millor presentación. És el plat perfecte per a començar un àpat d'aquest estil.
Ventresca, amb fons de gaspatxo. Per suposat que la ventresca està boníssima però el que li dóna el toc magistral al plat és el fons.
Pollastre amb bleda, em recorda a una pilota de putxero, la carn un poc crua i la bleda també, encara que està bé no està a l'altura del plat anterior.
Ou fregit amb botifarra, bé de sabor però massa simple. Este plat me'l faig jo a casa quan no tinc ganes de cuinar.
Lluç al vapor, per a mi el plat de la nit, perfecta cocció del lluç, pintat amb una crema de salvia que li dóna una frescura insultant al plat i un fons com mai abans havia provat.
Ploma ibérica, encara que la carn no està tot lo tendra que deuria el toc wok de les verdures que l'acompanyen fan que el plat siga fantàstic.
Postre, Surtit de gelats, tornem a trobar-nos amb la salvia i ho agraïsc.
Tornaré un altre dia a provar l'arròs.