Petit Verdot, quina elegància!

F. visual; de color cirera. El menisc ja comença a aclarir-se. Capa alta. Tinta la copa encara. Abundant llàgrima, molt lenta, fins i tot es permet el luxe de posar-se en pausa i tornar a partir un altre pic, molt lentament.

F. olfactiva; No es mostra massa expressiu. S’ha de dir que avui és un dia nòdul al calendari biodinàmica de vins. Però sense agitar la copa surten tímides aromes a fruita negra. Terra de mata.

A copa moguda, es mostra molt balsàmic amb espècies. Fulles de tabac.

A copa reposada, emergeixen aromes de flors blaves, violetes. Un pèl alcohòlic. Una vegada més tornen es aromes de massatge que utilitzen a les barberies. Aromes profundes de carbó. Cacau i uns tocs herbacis.

F. gustativa; entrada molt elegant amb un cos ben viu. L’acidesa hi és ben present. Al retrogut tenim una fruita negra marinada (fina) que juga amb subtils tocs fumats de fustes nobles. Elegantíssim en el seu trajecte en boca. Estructurat, sense passar-se, persistent i llarguíssim.