Excelente relación CALIDAD/PRECIO

"Bolo": embutido fresco, de cerdo con sangre, tipo morcilla.

http://www.carnsnoel.es
http://www.carnsnoel.es/images/bolos.jpg

http://blogs.elpais.com/notes-publiques/2013/02/el-que-mengem.html

El que mengem
Por: Joan Garí | 18 de febrero de 2013
El restaurant L'escudella de Vilafranca acaba d'inaugurar un menú degustació que han anomenat "Afrodisíac". Menjar bé és un luxe que la crisi no ens hauria de prohibir. Per a menjar bé no cal un gran xafarranxo gastronòmic. Només cal un cuiner preparat per a això tan simple com saber vessar creativitat sobre la matèria primera del mercat local. En L'escudella no han d'anar molt lluny per a trobar aliments d'excel·lència. La carn dels Ports -el corder, el conill, la vedella-, per exemple, té encara l'aroma de l'herba de l'alta muntanya. El secà, d'altra banda, proprociona uns vegetals de sabor intens, amb un rerefons calcari orejat pel vent.

El secret de Bruno Moraja i Emilio J. Pons, les dues ànimes de L'escudella, és posar el màxim d'imaginació als producte que proporciona el terreny, i completar l'operació amb les tendències actuals de la cuina internacional. El menú "Afrodisíac", per exemple, comença amb una fondue de xocolate amarg amb tomatetes, trencant el tòpic que el dolç ha de reservar-se per al final. Després segueix amb un consomé de diverses textures i un plat de llagosta acompanyada de vegetals amb salsa agredolça. En aquest punt la fusió de sabors ja ha assaltat, amb tota probabilitat, el més endurit dels paladars. Un cocktail Bloody Mary és l'equivalent, en aquest menú, al punt i coma dels escriptors de sintaxi més acurada. Més tard compareixen els plats forts: bacallà infusionat amb regalíssia i vedella estofada amb salsa de maduixes i groselles. Arròs amb llet i sorbet gelat de mèl de romer, juntament amb bombons de coco i maracujà, posaran punt i final a un àpat memorable.
Un bon cuiner, per al meu gust, és només un tipus que coneix el seu país. No li demanaria res més que un profund respecte pels extraordinaris productes que es poden trobar en qualsevol mercat o en qualsevol llotja valenciana. Al meu amic Josep Maria Pinto, traductor i poeta (i redactor de molts dels llibres de cuina de Ferran Adrià) li vaig descobrir fa uns anys el fastuós arròs amb llamàntol que ofereixen al restaurant Morro del port de Borriana. "Això per a que li ho contes al Ferran", li vaig etzibar, amb un punt de petulància localista, mentre enllestíem mà a mà un Blanc de blancs amb el suculent arròs. "No et cregues", em va retrucar. "El Ferran és un addicte fervorós al menjar tradicional. Sempre diu que, per més que inventes en cuina, mai superaràs els plats de l'àvia".
I tenia raó, és clar. Una idea semblant em corroborava fa tres dissabtes Miguel Barreda, el factòtum de Cal Paradís de la Vall d'Alba. Miguel s'ha fet un nom en el sector amb un esforç reconegut: el seu restaurant porta quatre anys nominat per a l'estrella Michelin i jo diria que acabaran atorgant-li-la. Ell, que va nàixer en un mas, sap perfectament el caràcter sagrat de cada aliment produït al país. Al seus plats trobaràs sempre oli d'oliva de Cabanes, brull de Catí, vi de les Useres, ametles d'Albocàsser, peix del Mercat Central de Castelló. He preparat un minuciós inventari de les meravelles de Cal Paradís per a El Viajero (el suplement de viatges i gastronomia d'aquest periòdic), que es publicarà en breu. I espere poder fer el mateix aviat amb L'escudella.
Gent com Miguel Barreda i la seua dona Àngela Ribes, o com Bruno Moraja i Emilio J. Pons demostren que la gatronomia de l'interior castellonenc rivalitza, en excel·lència, amb els llocs més acreditats. I el secret és ben simple: una fantàstica relació qualitat/preu, grans dosis d'energia creativa i un respecte profund per les receptes antigues. El que mengem sempre serà un pacte renovellat amb el que han menjat els nostres predecessors. No hi ha res nou sota el sol. Només les ganes de disfrutar de la bona taula en un ambient civilitzat amb la millor companyia possible.

Perdona pero no acabo de entender si esto es el comentario de un restaurante o un anuncio publicitario.

Es un comentario ¡¡¡ MUY POSITIVO ¡¡¡, desde el agradecimiento, de mi visita.

NO TENGO NINGÚN INTERÉS ECONÓMICO EN LA EMPRESA. Sí que tengo todo el interés personal en que dos profesionales jóvenes, que arriesgan en un territorio difícil, salgan adelante. Por supuesto ¡¡¡

Que a la gente que trabaja bien... le vaya bien ¡¡¡

Atentamente:
Nello Usó

Pues en ocasiones estos comentarios tan "POSITIVOS", pueden causar el efecto contrario al deseado.

Soy el cocinero del restaurante L'escudella Vilafranca, y puedo asegurar que Nello Usó no tiene ninguna relación, excepto como cliente del restaurante, que no es poco. De hecho no lo conocíamos hasta esta ocasión que hemos tenido el placer de tenerlo en nuestra casa. Por tanto puedo aclarar que no tiene ningún interés económico sobre nuestra empresa. Solo puedo decir a nuestro favor que ponemos todo el empeño y esfuerzo en el trabajo que realizamos (como muchos otros en el sector) pero el caso es que cuando tenemos clientes que les gusta comer y la cocina nos sentimos orgullosos de poder satisfacerlos como ha sido el caso de Nello, quien nos ha recompensado además de con su visita con su comentario positivo hacia nosotros... muy positivo y constructivo al valorar cada plato individualmente para que en mi caso pueda seguir trabajando para cada día poder ofrecer algo mejor a los clientes, ya que en su satisfacción está la nuestra.
Siento que para Jerónimo cause el efecto contrario, así que espero que si en alguna ocasión puede acercarse a comer a L'Escudella, pueda ser él mismo quien exponga su experiencia que independientemente del resultado, nosotros como profesionales le agradeceremos positivamente.